Propòsit

 

Això que potser amb un excés de gravetat titulem Raons de llengua és una iniciativa més de l’associació Xarxa de Mots, que treballa per la difusió de bons exemples de llengua i literatura. Voldríem que en fos un complement, en la mesura que pugui acompanyar o enriquir, per exemple, el repertori de RodaMots o afegir observacions de lèxic, sintaxi o estil a textos de Josep Pla, Joan F. Mira, Joan Sales o Antoni Rovira i Virgili —els autors per ara inclosos al repertori de la Xarxa de Mots.

L’objectiu és concís i de pretensió limitada: més que corregir mals usos, aquestes notes voldrien contribuir a consolidar, restituir i aclarir fins on sigui possible alguns hàbits en què avui la llengua sembla oblidar els mitjans naturals i propis amb què la història i l’evolució l’han fixada i la fixen. En el fons, es tracta de recordar algun tret del que considerem que és o hauria de ser un català normal, lliure d’interferències tant com de preciosismes estèrils i sovint extravagants.

Des d’aquí mateix convidem a la conversa i el debat. El comentari, obert a tothom, no té més límits que els convencionalment admesos per les persones civilitzades. El subtítol explicatiu (“Sobre el parlar i l’escriure”), no permetria obrir ara mateix un debat?

L’ordre de les notes no és de cap manera jeràrquic ni pretén tampoc tancar qüestions obertes o amb possibles derivacions. No ignorem d’altra banda la profusió de propostes semblants a la nostra que es poden trobar en revistes, butlletins i, naturalment, a internet. No pretenem més que fer una contribució amb l’accent ja confessat a les ratlles anteriors.

Començarem (ja direm quan: avui ens limitem a «ràtio» i l’equívoc «rati») amb una sèrie de mots que poden fer creure que ens decantem per la gastronomia. No neguem un interès en general compartit en aquest camp; si ens fixem en uns quants instruments i atuells de cuina, no ho fem pas per la novetat dels termes, que tenen una història llarga, sinó perquè, en el llenguatge actual trobem unes solucions que, sovint improvisades o directament traduïdes, han negligit o oblidat allò que era la manera d’expressar-se i entendre’s, amb naturalitat, sense afectació i conforme a les tendències que fan que el català sigui una llengua i no un simple patuès o dialecte sotmès a la guia d’una altra llengua.

Per ara, agraïm el vostre eventual interès i us convidem a la participació.

Ramon Torrents
maig 2013,  juny 2015

Anuncis

Voleu fer un comentari?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s