Sintaxi

¿Podem anar a per la lliga?


 

Certament ho diu molta gent. Per tant, ho hem d’admetre? Segons Albert Pla Nualart (vegeu el seu article al diari Ara del 28 d’abril 2017), no fa gaires anys la combinació «a por» també era qüestionada en castellà. Exposa els motius per què la Real Academia Española finalment acceptés aquest grup de preposicions : «1) perquè ja es troba en textos del XVI i XVII i ara està molt estès; 2) perquè resol ambigüitats («Vengo por ti» / «Vengo a por ti»); 3) perquè el castellà ja admet molts altres contactes preposicionals (de entre, por entre, de por, etc.).».

Amb un argument històric semblant a l’adduït al punt 1), en un article anterior l’autor també ens diu això sobre la «caiguda» de preposicions: «És a partir del XVI que la preposició comença a aparèixer davant que, sobretot en documents legals: “S’adhereix a que…”». Que sigui «sobretot en documents legals» ens dóna una pista sobre l’origen d’aquest fet, comparable, per exemple, a la introducció de la locució «en breu», avui de tant d’èxit, que també hem vist en correspondència curialesca del mateix període. Submissió d’una administració a una altra administració, d’una llengua a una altra llengua, com ja va advertir Badia i Margarit.

Segons Pla Nualart, la gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans diu (p. 746) que amb un «per seguit de sintagma nominal, els verbs anar/venir equivalen a anar/venir a buscar («Vaig a la bodega per vi») i que «el gir a per, que s’usa col·loquial ment en certs parlars, s’evita en els registres formals».

La conclusió de l’article és clara: «Si de debò se’n vol evitar l’ús, cal tancar-li la porta «amb pany i forrellat» —o, com diríem nosaltres, amb pany i clau.

Coincidint amb el punt de vista de l’articulista, jo, lector, no podria fer més que demanar concreció i claredat a l’Institut, perquè, a pesar de la difusió certa de «anar a per la lliga», continuo veient en aquesta fórmula una intromissió poc legítima d’una cosa en una altra.

I com diem sempre, els articles d’Albert Pla Nualart tenen en general l’encert de destapar qüestions vidrioses, suspectes, confuses. Però, més que reflexions d’especialista i anàlisis que apunten molt amunt, el que segurament esperen molts lectors d’aquesta mena de columnes són solucions clares i que no convidin a creure que, en el panorama actual, no podem fer sinó doblegar-nos a la idea que el català es regeix i s’ha de regir pels patrons del castellà. I qui ho retreu a Pla Nualart, ho retreu també a les orientacions de l’Institut d’Estudis Catalans.

 

RT

Anuncis
Estàndard
Sintaxi

L’article (IV)


L’article absent

L’article determinat és un element necessari en determinades posicions, de manera que, ometent-lo, alteraríem una de les bases naturals del sistema (vegeu, per exemple, «Places i carrers» en aquest mateix blog). Però com que tota regla té excepcions, no serà de més de recordar alguns casos en què, amb un valor tant locatiu com d’acció, estat o activitat, el nom pot ser introduït directament per la preposició sense l’auxili de l’article. Cal reconèixer, amb tot, que molts d’aquests casos d’absència de l’article han caigut en desús, com és ara «a estudi» o «a costura», per canvi de costums i sistemes de vida.

Entre altres casos, recordem aquests, normalment precedits dels verbs «anar», «viure», «ser»:

  • a escola, a col·legi, a estudi, a classe, a costura, a lliçóAquesta canalla, a quina hora entren a escola? A quina hora surten de col·legi? La noia d’en Joan ja anava a estudi, però es va posar malalta i s’ha hagut d’estar tres mesos sense anar-hi.
  • a plaça, a mercat, a firaAra no em demaneu res, que vaig a plaça a comprar quatre coses, però torno de seguida. A mercat ens vam trobar el gendre d’en Lluís.
  • a pagès,  a ciutat, a muntanya, a marEls de can Riera sempre havien viscut a pagès, però com que els fills estudien, han llogat un pis a ciutat.  A nosaltres, les vacances, més que a mar, ens agrada passar-les a muntanya.
  • a taulaJa érem tots a taula, que va arribar la noia de la botiga amb la beguda que havíem encomanat.
  • a teatre, a concert, a missa, a ofici, a funeral, a enterroDemà no ens podem distreure, perquè anem a teatre i hem de sortir puntuals. Llavors, les dones no anaven a enterro; només hi anaven els homes. Es va morir en Josep i vam haver d’anar a funeral a Vilanova. (Sobre «enterro», aquests versos de L’Atlàntida, citats per Joan Sales, justifiquen que incloguem el mot al costat d’«enterrament»: «L’interrompé un tità, de la natura esguerro, / que guerxo i d’estrafeta figura es veu entrar, / i esblanqueït, com mort que fuig de son enterro.).
  • a palau (referit a un palau conegut, determinat) — Demà el president oferirà una recepció a palau.
  • a port Quan entraven a port amb el transbordador,  ja van veure que els esperava tota la parentela.

.

RT

Estàndard