Llegiu, llegiu
En un moment determinat va néixer internet, internet es va expandir i popularitzar i els escriptors, periodistes, blogers, diletants, esnobs de tota mena i fins gent certament honrada van anar-hi ocupant posicions. Uns minuts després d’aquell esclat inicial, quan els escrits d’aquestes persones (en podríem dir “persones autores”) van anar ocupant espai a la pantalla i adquiriren volum, es va veure que en molts casos la informació no cabia en l’espai assignat al text. Solució? Abans d’internet, a la primera plana o al peu de la primera informació, els diaris antics ho indicaven d’aquesta manera: “Passa a l’altra pàgina / a la pàgina tal”. Els moderns diuen “Llegir més” o “Llegiu-ne més, Llegir-ne més”.
Hem de creure que “Llegir més” ho podríem dir amb propietat si ens adreçàvem als que tenen l’hàbit de no llegir gaire. Si això és veritat, “Llegiu-ne més”, doncs, a qui ho diríem? Sens dubte als que han llegit una mica –però només una mica– d’allò que els presentem i oferim de llegir. Però fixem-nos que, ni a aquests, no els ho oferim tot: només una part, que és el que anuncia aquí el pronom partitiu (referit a una part) “en” o la seva variant “ne”.
I, doncs, si cap d’aquestes dues explicacions no sembla adequada al nostre propòsit, què direm? Fem-ho fàcil: tant podem dir “Llegiu l’article (comentari, ressenya, resum, etc.)”, “Llegiu l’article (o el text, etc.) complet / sencer, Llegiu-ho tot, Continueu la lectura / Continueu de llegir” o allò que expressi el que preteníem, però no referint-nos tan sols a una part limitada per algun criteri misteriós, com de fet indica el pronom “en”. Perquè de fet no és elegant d’oferir només una part d’una cosa, si no es tracta, posem per cas, d’una safata amb galetes, on seria perfectament normal “Agafeu-ne lliurement” –on la totalitat no seria una unitat en bloc, com és el cas de l’article o la informació–, sinó una diversitat (de galetes, en el cas de l’exemple).
RT
de llengua 