Relleu

Després d’un àpat, no és infreqüent que la quantitat cuinada o portada a taula resulti excessiva i que el menjar sobrant pugui servir en un altre àpat o en un altre moment.

Els diccionaris de l‘Institut d’Estudis Catalans i de l’Enciclopèdia Catalana no registren l’accepció de «relleu» que aquí ens interessa, com no en parla tampoc el servei de consultes lingüístiques Optimot. Tanmateix veiem ben inclòs aquest valor al Diccionari Català – Valencià – Balear.

Com a subaccepció 2 de l’accepció III de «relleu», el DCVB consigna:

2. Deixalles del menjar (Ross., Cerdanya, Ribes, Plana de Vic, Pla de Bages, Cardó, Ribera del Sió); cast. relieves. Com… hagren menjat, aportà hom lo releu de la taula als pobres, Llull Blanq. 14. Los releus… los quals sobren de la taula… sien donats e distribuïts a altres pobres, Ordin. Palat. 59.

Creiem que, amb un precedent venerable i clàssic com Llull i amb una vitalitat encara visible que convindria afavorir més que postergar al calaix de les relíquies —allò que ja ja no gosarà ningú defensar «perquè no ho diu ningú»—, aquest «relleu» o «relleus» eixampla el vocabulari i ens permet una bona alternativa a «sobres», «aprofitalls» , «aprofitadures» o «restes», perfectament adequada a qüestions de cuina o menjar. En trobem un exemple viu en una iniciativa de l’Ajuntament de Tarragona, entre altres.

RT