z - Sense categoria

Compartir


És realment admirable la força expansiva dels usos i abusos lingüístics a internet i, especialment, el crèdit concedit a la paraautoritat lingüística. Parlo d’usos nous, desconeguts fins fa poc i, per tant, no arrelats en la consciència dels parlants ni tampoc consignats en els diccionaris. Per aquest motiu, els nous usos passen a ser objecte d’imitació –l’atracció, la còpia, l’èxit fulminant de la novetat!– entre moltes persones habituades a un ús normal, adequat, de la llengua, però també entre persones desinformades i partidàries de la innovació. Tot seguit, aquest fenomen mereix també l’atenció d’alguns observadors i orientadors o “influenciadors”. Em refereixo ara a un ús que fa temps que em sorprèn (no goso dir que m’escandalitza) del verb compartir.

La primera troballa em produí sorpresa; les següents, que no són poques, alarma i decepció: «Us compartim una informació que ha de ser del vostre interès», per exemple. Aquest ús, el canvi de relació del verb amb el pronom ”us”, ja figura en el repertori ÉsADir amb aquesta nota literal:

Verb que, al costat dels usos tradicionals amb la preposició amb (“comparteixo una cosa amb vosaltres”), també funciona acompanyat d’un pronom de datiu (“us comparteixo una cosa”), especialment en l’àmbit d’internet, amb el significat de difondre, fer accessible. [Ús no recollit al DIEC]

Li ha compartit el vídeo per WhatsApp
Us
comparteixo l’enllaç a una entrevista

Subratllo el fragment inicial del comentari de l’ÉsADir (“verb que, al costat dels usos tradicionals amb la preposició ‘amb’ “) perquè de fet conté tota la informació sobre el nou ús d’aquest verb.

També se n’ha de remarcar aquesta nota inevitable: “especialment en l’àmbit d’internet”, que de fet no fa sinó exculpar els que incompleixen els usos fins ara generals i, per tant, normatius: compartir (un complement directe, la cosa compartida) amb algú, no pas a algú).

El diccionari oficial, DIEC, defineix aquest verb en els termes següents:

compartir

1 v. tr. [LC] Dividir (una cosa) donant-ne part a d’altres, prenent cadascú la seva part. Mengen i beuen el que havien de compartir amb els pobres.

2 v. tr. [LC] Rebre, usar, posseir, en comú. Compartir casa i llit.

3 v. tr. [LC] per ext. No compartir l’opinió d’algú. Compartir els sentiments, les alegries, el dol, d’algú.

No reprodueixo la definició d’altres repertoris perquè, al costat del DIEC, pecaran sempre de manca d’actualitat.

Si voleu que ens entenguem tots, podeu llegir, també en espanyol, què en diu aquesta Discussió de la Wikipedia (versió espanyola),  que no deixarà de sorprendre’ns amb alguns girs insòlits del redactor.

compartir

Acción de solidaridad hacia otras personas.

El hecho de compartir hace referencia al darlo a otras personas en común de un recurso o un espacio. En sentido estricto, hace referencia al disfrute simultáneo o uso alternativo de un bien finito, como un monte públicos o un lugar de residencia.

Etc.

El problema d’aquest nou ús de compartir és efectivament un problema sintàctic, però no ho és pas pel vincle entre el verb i el seu complement necessari (el complement directe, la cosa compartida: “Voldríem compartir amb tots vosaltres les reflexions de l’autor X:..”), sinó per la substitució del complement habitualment introduït amb la preposició “amb” (compartir amb algú) per un pronom (“us”) que no és generalment susceptible de ser introduït amb la preposició “amb”: “Us volem compartir les reflexions de l’autor X”.

Que per internet circulin provatures que no podem sinó considerar “experimentals” i al marge de tota norma basada en l’ús general, això és comprensible, però ja no ho és que “El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ÉsADir” beneeixi per la via dels fets una extravagància semblant.

Persones ben informades afirmen que aquesta novetat ja ha fet un cert recorregut, que té potser uns quants anys de circulació Comparen aquest ús de “compartir” amb el de “contactar” i atribueixen les innovacions a l’espanyol de l’Amèrica Llatina. (Què  faria el català sense els hispanoamericanismes?) Personalment ho crec possible, però amb valors diferents.

“Contactar” és un verb modern ja admès al DIEC –no sé amb quina antiguitat. Sempre que m’hi havia trobat en algun text a corregir, l’havia restituït al que crec que vol dir, “posar-se en contacte amb algú” i això no presentava cap problema. Ho corregia convençut que, si el verb no figurava en els diccionaris catalans, era perquè no n’hi havia hagut necessitat. La novetat que ara addueixen aquestes persones que considero ben informades és que, donant per bo i acreditat el verb “contactar”, veuen en “Ens podeu contactar al número XXX… ” un complement datiu que creien inseparable de la preposició introductòria “amb”; “Podeu posar-vos en contacte amb nosaltres al núm. XXX…

Si “contactar” és en certa mesura un verb de nova creació, “compartir” no sembla revestit de tanta novetat: és un verb que coneixíem i ens servia en unes condicions clares i respectades. Aquest triomf del nou ús de “compartir” precisament ens sorprèn i ens admira, tant pels qui se’n serveixen amb una desacomplexada normalitat com pels qui, sota el paraigua de l’autoritat administrativa de la CCMA, ja donen carta de naturalesa al canvi sintàctic de “compartir”.

 

Compartim criteri (ho comprovem amb satisfacció) amb el magnífic corrector ortogràfic i gramatical de SoftCatalà

 

RT

Estàndard