z - Sense categoria

Descurats


Minimàlia.net, la iniciativa que cada dia ens dóna un motiu de reflexió, reproduí el 10 de gener 2017 aquest pensament de Tobies Grimaltos (Castelló de la Ribera, 1958):

La meua hipòtesi és que naixem filòsofs i anem deixant de ser-ho a mesura que creixem i per poc que ens descurem.

M’hi refereixo, no pas per la idea, que comparteixo, sinó perquè em sobta i m’alarma l’expressió «per poc que ens descurem», que no sembla més que una transposició mecànica i barroera de «por poco que nos descuidemos».

La ignorància dels recursos de la llengua en què s’escriu –però no de la llengua en què es pensa, és a dir, la llengua que tenim tan coll avall, l’espanyol– respon a la pèrdua dels propis mitjans d’expressió quan no ens adonem ni tan sols de l’estridència que certes expressions causen a l’orella interior del lector.

Les alternatives que podrien resoldre aquest cas determinat han de respondre en primer lloc a la llengua de qui escriu o, en cas que l’autor es vegi incapaç d’escriure en una llengua segura, als mitjans del lector i als de la llengua en què ens comuniquem. Aquests «mitjans del lector» han de ser els de la llengua convencional, i si qui escriu té dèficits en aquest punt, la consulta a un corrector, a un amic, a algú competent en aquesta llengua, és obligada.

La frase, doncs, «per poc que ens descurem», s’ha d’emmotllar a les formes d’expressió del català. Una solució seria «per poc que ens distraguem», però també pot ser «per mica que badem».

 

RT

Anuncis
Estàndard

Voleu fer un comentari?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s