z - Sense categoria

‘Doncs’ correcte, ‘doncs’ incorrecte


 

Ja el 1937, Pompeu Fabra exposava a Les principals faltes de gramàtica els casos de mal ús de la conjunció «doncs», indubtablement deguts als règims de «pues» en castellà.

El castellà se serveix de «pues» amb dos valors diferents (a i b), com veiem tot seguit:

a1. ¿No han llegado? Pues será que se han distraído.

a2. De estos tres caminos, no podemos tomar el de la izquierda; el de la derecha es intransitable; pues tendremos que ir por el del medio.

b1. No sé qué hora es, pues no llevo reloj.

b2. Su padre no pudo ir a la boda, pues estaba enfermo.

Als exemples a1 i a2, el «pues» castellà, de valor consecutiu –indica conseqüència– significa «per tant», «en conseqüència». Canviant en aquests casos el «pues» per alguna de les dues locucions indicades, els exemples tindrien el mateix sentit i resultarien igualment clars.

a1. ¿No han llegado? En consecuencia / Por (lo) tanto, será que se han distraído.

a2. De estos tres caminos, no podemos tomar el de la izquierda; el de la derecha es intransitable; por (lo) tanto / en consecuencia, tendremos que ir por el del medio.

Als exemples b1 i b2, però, el valor de «pues», diferent del primer, no indica conseqüència, sinó causa, com es pot comprovar substituint-hi el «pues» per «porque», la conjunció més clara de les que indiquen causa.

b1. No sé qué hora es, porque / ya que / puesto que / no llevo reloj.

b2. Su padre no pudo ir a la boda, porque / ya que / puesto que / estaba enfermo.

En català, la conjunció «doncs» no té més valor que el consecutiu, no pas per una convenció arbitrària de la gramàtica, sinó per l’ús que hi reconeixen la literatura, la tradició i el parlar. Per tant, tota aplicació causal de la conjunció «doncs» respon al calc d’un ús particular del castellà sense aplicació en català.

Si bé els exemples a1. i a2. admeten la conjunció «doncs» sense cap dificultat

a1. No han arribat? Doncs deu ser que s’han distret.

a2. D’aquests tres camins, no podem agafar el de l’esquerra; el de la dreta és intransitable; doncs, haurem d’anar pel del mig.

els casos b1. i b2. s’han de resoldre amb conjuncions o locucions causals, no pas consecutives:

b1. No sé quina hora és, perquè / car/ puix / ja que / no duc rellotge.

b2. El seu pare no va poder anar al casament perquè / car/ puix / ja que / estava malalt.

Als dos exemples anteriors, l’ús de «doncs» constituiria allò que Fabra considera una de les «faltes principals».

––––-

 

La definició i els exemples de «doncs» que ens dóna el Gran diccionari de la llengua catalana (Enciclopèdia Catalana) són els següents:

doncs. Conjunció que denota la conseqüència o conclusió d’allò que precedeix. Tot A és B; tot B és C; doncs, tot A és C. No ens vols ajudar?; doncs no ho farem! Què seria, doncs, de tu si no era que ella t’ha ajudat tant? Diners doncs vulgues aplegar. I doncs, que també veniu?

 ————

Publicat originalment a la intranet de la Diputació de Barcelona el gener del 2001

Anuncis
Estàndard

Voleu fer un comentari?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s