z - Sense categoria

Traduccions


volant-Clínic.ret

El document reproduït és un avís de l’Hospital Clínic de Barcelona en versió bilingüe, català – castellà. Només n’incloc la part en llengua catalana.

Tractant-se d’un document en doble versió, s’hauria pogut considerar la possibilitat de limitar cada enunciat a la part de la llengua corresponent, de manera que la part en català inclogués solament el títol en català, “Volant de cita”, i el “Volante de cita” s’hagués reservat a l’espai en llengua castellana.

En la part de referències (columna esquerra), observem que, amb un estil telegràfic, s’omet la preposició “de” en “Nom del facultatiu”, però no en “Tipus de visita”, “Número d’història” i “Número de registre”.

En el “Tipus de visita”, el manteniment de “nueva” delata que s’ha partit d’un model concebut en castellà.

És sobretot el breu apartat de comentaris el que justifica aquesta nota crítica. A part que s’ha oblidat l’accent en la forma verbal “és”, és desgraciadament proverbial en els documents administratius la incoherència en l’ús les formes de tractament donades al destinatari, “vós” i “vostè”.

Com que es parteix d’un model no pensat en català (recordem el “nueva” corresponent al “Tipus de visita”), l’instint demanava al traductor d’introduir alguna marca específicament catalana i, amb bon criteri, aquest traductor recorda la preferència de la segona personal del plural per al tractament d’un interlocutor desconegut (singular o plural), forma recomanada, la més clara i la que desfà tot equívoc. La forma verbal “identifiqueu” és certament la més adequada en aquest cas.

Però la traducció és una traducció poc més que mecànica, i a partir d’aquest punt les formes verbals o pronominals equivalents no són més que una calca de les formes del castellà:

  • on “té” concertada la cita.
  • “Li” preguem que “es presenti”…
  • Si “vostè” “ha” de sol·licitar…
  • “li” agrairem que “es posi”…
  • “li” donarem resposta.
  • “pot” trucar…

És trist constatar que un document en català emès per una entitat catalana no és més que una traducció, una traducció deficient. És igualment cert que, en documents de versió doble o múltiple, la traducció és necessària, es parteixi de la llengua que es parteixi. Però això no justifica el servilisme que en general es detecta.

El camí per oferir documents plenament adequats a una llengua és treballar amb bons redactors o traductors i no ometre en cap cas la revisió d’un corrector.

És sabut que la solució més barata són els sistemes automàtics de traducció. La realitat ho demostra, com en el cas present. Aquesta solució barata exigeix la revisió d’un corrector amb competència. Ara bé: la solució ideal no és la traducció. sinó la concepció del text en la llengua en què ha de ser llegit. Una traducció, adequada en tot a una altra llengua, no es pot confiar més que a un bon traductor. I el paper del corrector és sempre inexcusable.

Dit això, quan els organismes oficials, les empreses, entitats, etc., demanen les dades personals als clients i usuaris, no podrien demanar-los també en quina llengua volen rebre els anuncis, avisos i comunicacions? El cost i l’esforç serien mínims, i no cal parlar de la satisfacció del client ni del possible estalvi que aquesta mesura de racionalitat comportaria als emissors de la documentació.

 

 

RT

Anuncis
Estàndard

Voleu fer un comentari?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s