z - Sense categoria

S’acosta Nadal


S’acosta Nadal

—Divagació d’hivern

 

Indiferent i al marge de la vida purament administrativa, arriba un moment de l’any, quan la tardor comença de perdre l’or de les seves coloracions variables, quan, complert el seu cicle, les castanyes i els panellets han passat avall i l’abric ja agraeix la companyia de la bufanda, que trobeu algú que us diu:

—S’acosta Nadal!

La sola pronunciació d’aquesta frase també produeix sovint una resposta més o menys habitual:

—Sona molt català, això de «S’acosta Nadal»!

Si l’afirmació anterior és certa, on és, doncs, el secret d’aquesta simple frase? Què s’hi amaga? De fet, composta com és d’un verb i un nom, no sembla poder contenir gaire misteri.

En primer lloc, hi veiem un ús tan correcte i genuí com normal del verb “acostar”, que en el Diccionari castellà – català (Enciclopèdia Catalana – Diputació de Barcelona, 1985-1989) ocupa el primer lloc en la llista d’equivalents del castellà “acercar”:

acercar: acostar, atansar, apropar, aproximar

Allò que fa que “acostar” ens soni “tan català” és probablement que aquest verb no té directament res a veure amb el seu equivalent castellà “acercar”, format sobre l’adverbi “cerca” (català “prop”), ni tampoc amb el francès “approcher”, per parlar només de les llengües més pròximes. Es tracta, doncs, d’una forma genuïnament catalana.

D’altra banda, tot i pertànyer al parlar de cada dia, “acostar” es veu avui notòriament desplaçat per un altre verb, “apropar”, de tradició i arrelament molt més curt i, com veurem, això també reforça el fort caràcter de “acostar”.

Sobre “apropar”, sinònim de “acostar”, el primer testimoni documental és decididament més modern (1889) que el de “acostar” (1250). Afegim-hi que “apropar” era territorialment exclusiu de la Cerdanya i petites zones contigües.

L’èxit de “apropar” en oposició al clàssic “acostar” es pot explicar probablement a partir dels dos fets següents:

  1. “Apropar” respon, com el castellà “acercar”, a un sistema de derivació que “acostar” no ha produït. En efecte, així com “acercar” deriva de “cerca”, també “apropar” es format a partir de “prop”. De la mateixa manera, sobre “prop” s’ha generat “proper”; com, en castellà, de “cerca” ha derivat “cercano”. Per ara, en català aquesta cadena no ha anat oficialment més endavant, si bé podem donar testimoni d’haver sentit o llegit les formes “propà” i “propania”, la primera en concurrència amb “proper” (seguint el model de derivació de “cercano”), i la segona en un calc indiscutible de “cercanía”.

Al costat dels fets anteriors observem que els diccionaris són unànimes a definir “apropar” amb un simple “acostar”, i proper”, amb “pròxim”. A part això, cap dels diccionaris de més ús no inclou l’adverbi de temps “properament” –avui relativament usual–, no pas perquè sigui mal format, sinó per manca de tradició.

  1. El segon factor que pot explicar l’expansió de “apropar” és la simple novetat: com que no constituïa un element del vocabulari tradicional, “apropar” pot haver estat objecte de predilecció a causa de ser un mot innovador i, per tant, “de més impacte”. Però gosem assegurar que això no el fa millor que “acostar”.

 

Fetes aquestes observacions sobre “acostar”, fixem-nos en l’altre element de la frase: el nom “Nadal”.

Quan diem “S’acosta Nadal”, observem que per introduir aquest nom no necessitem pas l’article determinat: la frase amb què començàvem i que era objecte d’admiració no deia, en efecte “S’acosta el Nadal”. I no és pas que “Nadal” no admeti l’article; però, amb valor adverbial, certs noms dels que designen les grans diades de l’any funcionen sovint sense l’auxili d’aquest element. Així diem “El Corpus sempre s’escau en dijous”, “Aquest any el Nadal és un dilluns”, “Vindran per la Pasqua”.

“Nadal”, encara, és un dels mots que el castellà pluralitza amb facilitat per referir-se a un de sol (“Le deseamos unas felices Navidades”), allà on el català, no tan magnànim a crear plurals inexpressius, no coneix aquest ús del plural i en té prou de dir “Us desitgem un bon Nadal”.

 

Un bon Nadal i un feliç any nou és el que desitgem a tothom que hagi tingut la bona voluntat d’arribar fins aquí.

————————————
(Originalment publicat a la intranet de la Diputació de Barcelona, el 20 de desembre del 2001 i ara reproduït com a complement de «Us agrada “el Nadal”?» de Jordi Badia i Pujol.)

Advertisements
Estàndard

One thought on “S’acosta Nadal

  1. Retroenllaç: Us agrada «el Nadal»? | l'Unilateral

Voleu fer un comentari?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s