z - Sense categoria

Pregó, pregoner


L’al·lusió a les festes de Santa Tecla, de Tarragona, ens recorda una vella qüestió terminològica en què veiem una ombra que persisteix. Si només fos aquest cas, la cosa tindria poca importància; però, per petites que siguin, totes les qüestions mereixen de ser comentades.

Segons el Diccionari Català-Valencià-Balear un «pregoner» és 1) el «nunci o encarregat de fer els pregons» o 2) «qui publica en veu alta notícies, idees, doctrines», i «pregó», arrel dels derivats, és un manlleu del castellà, com creu el mateix diccionari amb un discret «segurament».

Topem, com en el cas de la cadena de «apropar» («cerca, acercar, cercano, cercanía» > prop, apropar, proper, propania» —d’aquesta aberració en tenim constància personal), amb la mimesi servil d’una cadena que en castellà ha estat productiva, però que el català resolia amb recursos propis i que, per tant, desconeixia.

Nunci

Nunci

«Nunci», que és el mot que tradicionalment designava el «missatger, herald; encarregat d’anunciar alguna cosa» i també el «funcionari municipal encarregat de fer els pregons» (1), s’ha vist suplantat pel «pregoner» amb el pretext probablement afegit de la tercera accepció que el DCVB reconeix en «nunci»: «ambaixador del Papa prop d’un Estat o príncep», figura protocol·lària que en el llenguatge popular degué tenir una vitalitat escassa.

(1) Quan el DCVB parla de «pregons», incorre de fet en una incongruència. La segona accepció de «crida» en aquest repertori diu: «Acte de cridar o anunciar en veu alta una cosa d’interès general; cast. pregón», explicació que delata l’origen del mot.

 

Sobre aquests mots, trobareu una documentada explicació en el blog de Gabriel Bibiloni (24 / 9 / 2016).

A «crida», ja ens hi vam referir en un treball antic (Revista de llengua i dret, novembre 1984), on dèiem:

 

[…]

La fórmula crida i cerca, que de fet ja havíem llegit, ens demostra fins a quin punt cal llegir per activa i per passiva o, per dir-ho amb més duresa però també amb més precisió, fins a quin punt la lectura d’un text català ha d’anar acompanyada de la traducció simultània a l’altra llengua oficial. Per què? Perquè una lectura directa dels textos medievals no ens reporta gaire més novetat que la que ens forneixen uns determinats termes caiguts en desús i, en canvi, hi trobem una llengua admirable, normal, llisquent –si bé en bona mesura víctima del llatinisme de l’època. En el cas de crida i cerca, tot i haver-hi passat unes quantes vegades per damunt, no sabíem veure més que una expressió inusual, perfecta, i prou. La referència a l’espanyol ens fa adonar que es tracta del que aquesta llengua expressa amb la fórmula orden de busca y captura. Vegem-ho amb un exemple extret del Diplomatari de l’abadia de la Real de Mallorca, editat per Pau Móra y Lorenzo Andrinal (Palma, 1982), al qual ja es va fer referència en el primer número d’aquesta Revista. El cas referit és de 1340: «…tot hom quil sàpia nel tengués celat ne amagat per qualsevol manera e noi denunciarà a la cort dins ii dies après que la crida e cerque seran fetes, serà encorregut…».

Sembla evident que la fórmula de què fins ara ens hem servit, «ordre de recerca i captura», no és més que una traducció forjada sobre un model predeterminat (l’espanyol). Tenim la possibilitat de reintroduir crida i cerca, però nosaltres des d’aquí només ho suggerim. També ho fem tot advertint que, si adoptàvem aquesta fórmula clàssica, ja no ens caldria recórrer a ordre, vist que la crida ja conté l’ordre. Doncs, aquí el verb ja no serà dictar (per dir dictar ordre de…), sinó fer (fer la crida i la cerca); si de cas, ordenar de fer crida i cerca.

[…]

«Pregonar», igualment suspecte malgrat els diccionaris, hauria hagut de ser amablement oblidat, preferint-hi algun dels equivalents anunciar, cridar, esbombar, divulgar, difondre, trompetejar.

 

RT

Anuncis
Estàndard

Voleu fer un comentari?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s