z - Sense categoria

Singulars, plurals, ocells i aus


El cant dels ocells

Albert Jané (Institut d’Estudis Catalans)

Una de les més belles cançons de Nadal del nostre repertori popular és, com sap tothom, El cant dels ocells, que, en els darrers decennis, segurament com a conseqüència de les interpretacions del gran Pau Casals, va adquirir un cert valor simbòlic i representatiu, patriòtic i tot.

No pretenem ara altra cosa que fer un parell d’observacions de caràcter lingüístic que ens suggereix la lletra d’aquesta esplèndida composició musical.

En primer lloc, volem posar en relleu que el títol, El cant dels ocells, és un exemple magnífic de l’ús del singular en el que en podem dir el plural col·lectiu, és a dir, un sintagma nominal amb què es designa un conjunt d’elements, coses o persones, referits als d’un altre conjunt amb els quals hi ha una relació rigorosament individual. Cada ocell, el rossinyol, el canari, el verdum, etc., té el seu propi cant, específic i diferent del dels altres, però aquest fet no va pas induir l’anònim autor de la lletra d’aquesta cançó a dir-ne Els cants dels ocells, tal com molts proposen actualment, adduint que es tracta no d’un sol cant sinó d’una pluralitat de cants. Evidentment, l’autor ni s’ho devia plantejar; es va limitar a escriure el títol d’una manera natural i espontània, d’acord amb un ús general que no coneixia vacil·lacions de cap mena.

En segon lloc, i és penós haver-ho de dir, avui serien molts els qui, supeditats vergonyosament i voluntàriament, perquè no els hi obliga ningú, als usos de l’espanyol, en lloc de El cant dels ocells no vacil·larien a dir El cant de les aus. Hem denunciat més d’un cop aquest castellanisme d’ús que consisteix a subjectar-se dòcilment a una norma de distribució que el castellà ha creat amb les seves paraules pájaro i ave, fent correspondre automàticament, amb un rigor digne d’una causa millor, ocell a la primera d’aquelles dues paraules, i au a la segona, cosa que els emmena a dir sistemàticament les aus nocturnes, les aus de presa, les aus dels aiguamolls de l’Empordà, fins i tot les aus de corral, deixant de banda una paraula tan genuïna i tradicional com aviram. No es volen adonar que aquesta norma de distribució és una norma pròpia i exclusiva del castellà, i s’hi subordinen de bon grat, i aquesta subordinació els priva de recórrer a unes solucions tan genuïnes com els ocells de presa o els ocells de nit.

Val a dir que els ocells de què és qüestió en la nostra cançó no són exclusivament ocellets menuts, moixons com el canari o el verdum. El primer que s’hi esmenta és ni més ni menys que l’àliga (o àguila) imperial, i, reblant el clau, l’últim és el duc, un ocellàs gegantí, el més gros de tots ocells de nit. No ha de ser inescaient que allarguem aquesta breu nota amb la nòmina completa de tots els ocells esmentats en la cançó: l’àliga imperial, el pardal, el verdum, el lluer, el passerell, el tord, el rossinyol, la cotxa, el bitxac, el reietó, el canari, el cotoliu, el merlot, l’estiverola, el francolí, la puput, la tórtora, el colom, el pigot, el borroner, la guatlla, el cucut, la perdiu, la garsa, la griva, el gaig, la cadernera, el pinsà, el xot, el mussol, el gamarús i el duc. Remarquem que els quatre darrers són tots ells ocells de nit (no «aus nocturnes», com diuen habitualment els nostres sucursalistes).

 

Llengua Nacional, núm. 93

 


 

20160505_165629_ShiftN

A partir de la referència de l’article anterior als singulars usats amb valor col·lectiu, la imatge del damunt, d’un indicador de trànsit a la Via Laietana de Barcelona, ens proporciona un bon exemple en què s’hauria hagut d’aplicar aquest singular. Amb “Zones d’aparcament”, no hauríem dit exactament el que volem dir? El conductor, no en tindria prou si trobava una plaça d’aparcament i no pas “d’aparcaments”? Aquesta hauria estat la formulació més clara i, sense haver de recórrer a l’adjectiu de sempre, “genuïna”, la més normal i espontània.

En un cas semblant, veiem un anunci publicitari que ens adverteix d’un manyà que es dedica a fer “canvis de panys”. Parlant d’un sol canvi (canvi de panys), hauríem entès sense dificultat que es dedica a fer aquestes operacions.

 

Ramon Torrents

 

Advertisements
Estàndard

One thought on “Singulars, plurals, ocells i aus

Voleu fer un comentari?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s