z - Sense categoria

‘Envers’ –amb suplement sobre ‘vers’ i ‘devers’


Reproduïm un article d’Albert Jané publicat el 23 de novembre 1978 al diari Avui

Albert Jané

La preposició envers –així com les altres de la mateixa sèrie, vers, que és la forma primitiva o bàsica, i devers– no té una forma corresponent en castellà. Les formes que hi equivalen són «hacia» i el grup «para con». (Notem que, de fet, envers és l’escriptura aglutinada de en vers.)

Envers pot usar-se amb dos significats diferents. Un d’ells és el mateix amb què solem usar la preposició vers: «cap al costat de», «cap a la banda de». Aquest significat, doncs, comporta una certa idea d’imprecisió, és a dir, indica una direcció més o menys aproximada, que fa que convingui prescindir d’aquestes preposicions quan calgui indicar una direcció ben precisa i determinada.

Però la preposició envers és més aviat usada per a indicar un altre tipus de relació, aquella denotant la qual escau de traduir-la al castellà per «para con». És en aquest cas que envers resulta un recurs gramatical eficacíssim, que val la pena de tenir en compte. És cert que, amb aquest significat, en molts casos envers és substituïble per la simple preposició feble amb. Ho indica explícitament el Diccionari Fabra, a l’article amb, on s’estableix aquesta equivalència, així com els exemples d’altres articles: Ésser complaent amb tothom, envers tothom, Comportar-se bé, malament, amb una noia, envers una noia. I els exemples de l’article envers, del mateix Diccionari, així com els de les gramàtiques de Fabra (entre elles, la francesa, en què indica l’equivalència de envers amb la forma homògrafa del francès), en tots ells envers fóra substituïble per amb: …misericordiós envers els pobres, Ells s’ha captingut malament envers els seus parents, Els rostres deures envers els pobres.

Però hi ha oracions en què no fóra possible d’usar amb en lloc de envers, i això és el que ens confirma la utilitat d’aquesta preposició: … l’ambient o medi en què hom s’ha criat i envers les quals (coses) hom es sent naturalment inclinat (DGLC, «agre»), Sentiment, esp. d’odi, envers aquell qui posseeix una cosa que nosaltres no tenim (DGLC, «enveja»).

 

(23-XI-78)


A la vista de l’apartat de fonètica del Diccionari Català-Valencià-Balear, anoto que les preposicions vers, envers i devers no són (no eren, almenys) universals a totes les terres de llengua catalana.

De envers, el DCVB dóna les pronúncies de Barcelona (əmbés) i Mallorca (əɱvés). Segons aquest diccionari envers no és documentat al País Valencià.

Devers, segons el mateix DCVB, és propi de València, tant com de Mallorca: en terres valencianes, la “r” és sensible; a Mallorca és muda, amb “e” inicial neutra. El DCVB no documenta aquesta preposició en cap població del Principat i és, pel que creiem, la més corrent de la sèrie en els parlars baleàrics.

Sobre vers, el mateix diccionari ens diu literalment: «No és paraula d’ús vulgar, sinó literari. En el llenguatge parlat s’usa la forma composta devers (=de vers), de la qual cal consultar l’article especial, com també el de la forma envers.»

En tot cas, cal entendre que, amb l’excepció dels parlars valencians, la “r” final de envers i devers sempre és muda, en rima perfecta amb través.

 

 

Ramon Torrents

Anuncis
Estàndard

One thought on “‘Envers’ –amb suplement sobre ‘vers’ i ‘devers’

Voleu fer un comentari?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s