z - Sense categoria

Menys recolzar


Menys recolzar

La causa de l’èxit relatiu del menys és que tot menos pot ésser reemplaçat per menys.

Apoiar costarà molt de bandejar, perquè, mancat el català d’un verb que pugui traduir l’espanyol apoyar en tots els casos, cal reemplaçar-lo per un mot diferent en cada cas.

Pompeu Fabra (1923)

 

«Menys» (adverbi) i «recolzar» (verb) són dos mots que difícilment hauríem pogut sentir o llegir a la Barcelona de fa cent anys, quan eren habituals les formes castellanes menos i apoyar. Avui tant «menys» com «recolzar» són part elemental de tota conversa o de qualsevol escrit. Com augurava Fabra en els fragments citats –que reproduïm més avall íntegrament–, «menys» ha triomfat sense dificultat, mentre que avui, creient haver trobat la clau per resoldre tots els usos del castellà apoyar, el verb «recolzar» és tractat amb uns valors que no havia tingut mai. I, malgrat la disfressa, el castellanisme subsisteix, perquè, si bé hem desterrat apoiar canviant-lo per «recolzar», l’error és el mateix que tindríem volent traduir tot «cargol» català per «tornillo» castellà, amb què arribaríem a situacions peregrines com ara de canviar «Un arròs amb cargols» per «Un arroz con tornillos».

Les observacions de Fabra són de l’any 1923. El 1932, dins el Diccionari General de la Llengua Catalana («el Fabra»), la definició de «recolzar» es tanca amb aquestes paraules: «Usat impròpiament en el sentit de prestar suport».

 

Sobre «menys» i «recolzar», el 1923 Pompeu Fabra escrivia:

«Quina ha estat la causa de l’èxit del mot menys dins el català corrent, al costat de l’èxit escàs o millor dit nul del mot llur? A la llengua literària, l’adopció del llur és molt anterior a la del menys; i, amb tot, llur ha penetrat molt menys en el llenguatge parlat que aquest adverbi; en realitat, no hi ha penetrat gens. La causa de l’èxit relatiu del menys és que tot menos pot ésser reemplaçat per menys, mentre que tot seu no pot ésser reemplaçat per llur, sinó tan solament el seu que es refereix a dos o més posseïdors.

»Anàlogament, un castellanisme és relativament fàcil de bandejar quan hi ha un mot català que el pot reemplaçar en tots els casos; però serà dificilíssim d’extirpar si cal reemplaçar-lo adés per un mot adés per un altre. Apoiar, per exemple, costarà molt de bandejar, perquè mancat el català d’un verb que pugui traduir l’espanyol apoyar en tots els casos, cal reemplaçar-lo per un mot diferent en cada cas, ço que no permet una substitució purament mecànica d’aquell mot.

»Però, a part de la dificultat que suposa no disposar d’un mot que ell tot sol serveixi per remeiar un determinat castellanisme, cal constatar que hi ha molts a quin fins desplau (i se n’haurien més aviat d’alegrar) que el català no posseeixi un mot que correspongui exactament al mot foraster, i ho consideren gairebé com un defecte de la llengua catalana.

»En converses successives tractarem d’apoiar i d’altres castellanismes que es troben en el mateix cas que apoiar

Pompeu Fabra

Converses filològiques (núm. 406., ed. de J. Rafel)

 

A l’article «colze» del seu Diccionari crític i complementari de la llengua catalana, Joan Coromines escriu:

«Fabra recomanà l’elegant construcció “la dama recolzava en el braç de l’enamorat”, “la volta ja només recolza en un sol pilar”, “tal opinió podria recolzar en tal o tal fet” i, transitivament, “recolzar la meva càrrega feixuga en aquella paret” (o sigui, “fer descansar, estontolar”), però no “recolzar la gestió d’en Tal o en Tal” com a equivalent del cast. apoyar, com han imitat desmanyotadament alguns.»

Segons Fabra, el verb que es tractava de desterrar té fonamentalment tres usos:

  1. Apoiar, transitiu, significant sostenir una cosa sobre una altra, en una altra, contra una altra: Apoiar el colze a la taula.
  2. Apoiar-se, reflexiu, significant sostenir-se, una cosa, sobre una altra, en una altra, contra un altra: Apoiar-se en el bastó.
  • Apoiar, transitiu, sostenir una cosa i, en sentit figurat, patrocinar, ajudar, prestar suport. Apoiar una pretensió raonable.

 

Els casos I i II, que no presenten dificultat, poden trobar equivalents en els verbs

  • repenjar
  • apuntalar
  • estintolar o estontolar
  • descansar
  • reposar
  • basar o basar-se
  • recolzar
  • fonamentar o fonamentar-se

 

En el cas III, el més vulnerable al calc i el més reiteradament sotmès als mals usos de «recolzar», es pot resoldre amb algun dels verbs o les perífrasis següents:

  • abonar
  • prestar o donar suport (a)
  • fer costat (a)
  • confirmar
  • ajudar
  • fomentar
  • secundar
  • patrocinar
  • sostenir
  • corroborar
  • ajudar
  • contribuir a
  • cooperar amb

 

Encara, al diccionari Castellà – Català de la Gran Enciclopèdia Catalana trobem aquestes equivalències:

 

apoyar

  1. v tr recolzar. Apoya la escalera en la pared, recolza l’escala a la paret.
  2. afirmar, afermar; fer força. Apoyar el pie en el estribo, afermar el peu a l’estrep.
  3. fig basar; fundar. Apoya su hipótesis en hechos concretos, fonamenta la seva hipòtesi en fets concrets.
  4. fig confirmar; refermar. Muchos hechos apoyan esta hipótesis, molts fets confirmen aquesta hipòtesi.
  5. fig donar (o prestar) suport a. Apoyar una candidatura, donar suport a una candidatura.
  6. v pron (una cosa) recolzar intr; descansar
  7. (una persona) repenjar-se; recolzar-se; penjolar-se.
  8. (afirmarse) fer força; afermar-se. Apóyate para levantarte, fes força per aixecar-te.
  9. fig fundar-se; basar-se; recolzar Su teoría se apoya en la práctica, la seva teoria es funda / es fonamenta en la pràctica.

(Al punt 9 afegiríem fonamentar-se, que creiem equivalent a fundar-se.)

 

RT

 

Anuncis
Estàndard

Voleu fer un comentari?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s