z - Sense categoria

La resta


 

Segons el Diccionari de la llengua catalana, la «resta» és, entre altres coses, «Allò que resta d’una cosa de què s’ha sostret, ha desaparegut, ha passat, alguna part. Després que cadascú haurà pres la seva part, la resta serà per a tu. Aquesta feina, el 20 del mes serà acabada, i què farem la resta del mes?»

Tothom que tingui de quaranta-cinc anys en amunt sap que el concepte contingut en la definició que hem transcrit era normalment —vulgarment, si voleu— expressat amb allò que entenem per un barbarisme, «el resto».

La comoditat de les solucions mecàniques ha fet que avui no se senti gairebé enlloc «el resto», sinó «la resta». La solució no és pas dolenta, però ha expulsat del repertori oral i ha arraconat a l’oblit altres solucions probablement més genuïnes, en tot cas més espontànies i que no s’ajupien a la servitud de traduir —de passar al català, paraula a paraula— el que mentalment avui es concep en una altra llengua.

Avui, «la resta» és part del vocabulari de tot ciutadà. És bo que s’hagi expulsat una forma bàrbara, però potser ens podríem demanar si «el resto» era tan freqüent en el català anterior a la normalització com ho és avui el seu substitut, «la resta».

L’exemple del diccionari, «Aquesta feina, el 20 del mes serà acabada, i què farem la resta del mes?» no deixa de semblar-nos una adaptació a aquesta solució mecànica que de fet és «la resta» en tants i tants casos, i amb això avui tothom sembla parlar i escriure segons un model invariable, gairebé de catecisme. En aquest cas, probablement un parlant sense cultura escrita —en queden desgraciadament molt pocs— hauria dit: «Aquesta feina, el dia 20 serà acabada, i què farem fins al final de mes?» En el cas de l’altre exemple, «Després que cadascú haurà pres la seva part, la resta serà per a tu», una alternativa igualment vàlida i potser preferible diria: «Després que [Un cop / Una vegada] cadascú haurà pres la seva part, el que quedarà serà per a tu». («Quedar és un manlleu clar de l’espanyol, però ni el diccionari el condemna ni en sabríem per ara prescindir.)

Quan parlem de «la resta de convidats» també podem dir «els altres convidats».

No cal dir que «les restes del naufragi, les restes mortals» són solucions que no admeten alternatives.

De «les restes» del menjar, ja n’hem parlat en una altra nota.

RT

Anuncis
Estàndard

Voleu fer un comentari?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s